D’acord amb la seva tradició marítima i comercial, un dels punts d’interès més destacables d’Hamburg és la zona portuària.

El port d’Hamburg és un símbol de prosperitat de la ciutat, el què converteix el passeig pels seus molls en un autèntic espectacle: milers de contenidors a l’espera de ser embarcats i vaixells amb destinació a qualsevol part del món generen un moviment constant entre canals, ponts i molls que convida a fer el nostre propi viatge (entre els mesos de març i novembre és possible embarcar-se al migdia i realitzar un recorregut per aigües portuàries amb informació en anglès). Sense abandonar el port, podem apropar-nos al seu antic mercat de peix, el Fishmarkt, que els diumenges a la tarda obre les seves portes al públic, amb espectaculars subhastes incloses.

Prop del port s’aixeca una de les curiositats d’Hamburg: la Speicherstadt o ciutat Magatzem, un enorme i espectacular complex de magatzems amb gairebé un segle d’història -va començar a construir-se en 1883 i es va paral·litzar en 1914, durant la Primera Guerra Mundial- . El seu destí era servir de magatzem -de zona francament dels productes importats que arribaven sense costos de duana. Construït en estil neogòtic, amb els característics maons vermells, el complex no es va acabar (de tot l’alfabet, els blocs corresponents a les lletres Y i Z no van arribar a aixecar-se mai). En l’actualitat els seus 63.000 m2 hostatgen botigues, oficines i museus i continuen emmagatzemant alguns productes com tè, cafè, cacau, espècies, ordinadors, catifes orientals i tabac. Una construcció que malgrat els anys ha mantingut la seva fermesa i la seva bellesa. Un tros d’història viva que demostra la versatilitat dels autèntics materials de construcció, el maó massís.

Font: La Vanguardia

Foto: commons.wikimedia.org

Construir una casa comporta moltes despeses, però Michael Buck se les ha enginyat per edificar una casa i gastar només uns 200 euros. Com ho ha aconseguit?
El seu secret va ser utilitzar només materials naturals i reciclats. Això combinat amb tècniques antigues de construcció li van estalviar diversos milers d’euros. I no va quedar tan malament, doncs ja li està donant rendiment. Però fes-li una ullada.

El professor d’art antic, ara un petit agricultor rural prop d’Oxford. Ara ha llogat la casa a un granger que li paga amb llet. Encara que la casa no té electricitat, si té aigua procedent d’un brollador proper i parets pintades amb un guix i la barreja de resina vegetal. El Sr. Buck va utilitzar per a la construcció algunes taules que el seu veí no necessitava, terra, argila i palla. Per a les finestres va ser suficient el parabrisa d’un vell camió.  La seva intenció en crear aquesta barraca, segons explica a Daily Mail, era desafiar la noció que el pagament d’una casa ha de portar tota una vida. Encara que li va portar 2 anys recol·lectar el material i acabar la casa.

I honor a qui honor mereix, per la qual cosa a la casa es van escriure els noms de totes les persones que van ajudar en la construcció, incloent tres vaques que van proporcionar el fem per ajudar a construir les parets.

Gràcies al micromecenatge, s’han editats llibres, s’han gravat discos de música, i s’ha aconseguit que alguns grups hagin pogut sortir de gira més enllà dels seus pobles o ciutats.

Ara, aquest tipus de finançament puja un esglaó més, i és que a Bèlgica es va a començar a construir la primera casa gràcies als petits préstecs de diversos inversors. En els propers dies posaran les primeres pedres d’aquest habitatge en Lobbes, prop de la frontera franco-belga.

I és que si un vol una casa i els bancs no concedeixen un crèdit, ara hi ha una nova fórmula per aconseguir el finançament necessari. Una altra opció immobiliària que ha nascut fruit de la crisi.

En aquest cas concret, els 99.000 euros que està previst que costi la construcció de l’habitatge els han aportat 28 inversors, que, a canvi, rebran una taxa d’interès brut del 6%, i que comencessin a cobrar un cop s’hagin recollit els 99.000 euros íntegres.

Segons Vincent Herregat, responsable de comunicació de ConseilB +, l’empresa que està darrere d’aquesta iniciativa, “amb aquesta taxa d’interès, resulta més atractiu i rendible que qualsevol compte d’estalvi clàssica”. Aquesta firma es presenta com la “primera plataforma belga de finançament col · lectiva en l’àmbit de la promoció immobiliària”, i explica que l’interès d’aquest sistema, que cada vegada s’està fent més popular, és “sortir de la xarxa bancària i dirigir-se a els particulars “.

La inversió mínima que han de fer els particulars és de 1.000 euros i pot augmentar per franges d’aquesta mateixa xifra, fins als 99.000 euros. Si aquesta xifra no s’aconsegueix en dos mesos, es tornen els diners als inversors, com passa amb tots els projectes de les plataformes de ‘crowdfunding’.

ConseilB + estima que caldrà voltant d’un any per culminar la venda de l’habitatge, tenint en compte que la construcció es perllongarà durant uns 3 o 4 mesos i que les formalitats necessàries exigiran altres tants.

Font: heraldo.es

Des de l’Antiga Mesopotàmia fins a les més recents construccions europees, el totxo o maó ha estat la base de les construccions de tots els temps. Aquest curiós documental que us adjuntem fa un recorregut per diferents civilitzacions i països que van utilitzar el maó per a les seves edificacions.
Els primers indicis sobre la utilització de maons en la construcció daten de fa aproximadament 5000 anys.
La història dels maons desvetlla importants significats, com algunes de les més fascinants fites de la nostra cultura i història. El documental fa un viatge a través del temps i l’espai, que comença a Mesopotàmia, en una de les ribes del riu Nil a prop de la necròpoli de Sakkara, on es troba la primera piràmide egípcia.
El documental també visita els aqüeductes de Roma, i analitza les estructures militars, culturals i civils, construïdes durant l’Imperi dels Habsburg. A més descriu la història tècnica dels maons i l’important paper que continuen jugant a les construccions contemporànies.
L’anàlisi que fa aquest documental dels maons ofereix importants dades que revelen alguns secrets i misteris.

Font: ver-documentales.net
foto: en.wikipedia.org

La Gran Muralla Xinesa és una antiga fortificació xinesa construïda i reconstruïda entre el segle V a.C. i el segle XVI per protegir la frontera nord de l’imperi Xinès durant les successives dinasties imperials dels atacs dels nòmades xiongnu de Mongòlia i Manchuria.

Si es prenguessin tots els maons artesanals i pedres amb què es va construir la porció de la Gran Muralla Xina durant la Dinastia Ming, aconseguiria per aixecar un mur de 1,5 m d’ alçada i un llarg de cinc vegades la circumferència de la Terra. Això demostra la durabilitats dels maons i totxos artesans que, malgrat el pas dels anys, mantenen la seva bellesa natural.

Recentment es van descobrir més de 800 km de la Muralla que havien estat enterrats per centenars d’anys.

Al voltant del 70% de la població xinesa va treballar a la Gran Muralla durant la Dinastia Qin.

L’alçada de la Gran Muralla mitjana 7,5 metres i 4 a 5 metres d’ample.

Durant la Dinastia Ming , la Gran Muralla estava protegida per més d’un milió de guerrers.

El propòsit de la Gran Muralla era protegir les fronteres de l’Imperi Xinès dels invasors del nord.

La més famosa porció de la Gran Muralla va ser construïda entre el 220 i el 200 abans de Crist pel primer emperador de Xina , Qin.

Va ser durant la Dinastia Ming ( segle XV ) que es van començar a utilitzar maons i pedres en la construcció del mur, abans s’usava com a material de construcció terra piconada i argila.

Originalment la Gran Muralla va cobrir més de 20.000 km des de la frontera amb Corea fins al desert de Gobi, encara que al dia d’avui només es conserva un 30% d’ella . Es calcula que té 8.851 quilòmetres de llarg.

Gran part de la Gran Muralla té fama de ser el major cementiri del món. Aproximadament 10 milions de treballadors van morir durant la construcció . No se’ls va enterrar en el mur en si, sinó en els seus voltants.

Una part important de la Gran muralla està al dia d’avui en ruïnes, a excepció d’aquells llocs on és una atracció turística.

El 1987 , la Gran Muralla va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Hi ha la creença que la Gran Muralla Xinesa és visible des de la Lluna, la qual cosa no és cert.

A Bòbila Aguilera seguim fent els totxos, els maons, les toves i les rajoles de forma artesanal, amb materials nobles que confereixen aquesta durabilitat i bellesa que es perpetua en el temps.

Una paret de totxo és la base ideal per a un canvi d’imatge a la teva cuina, ja que proporciona un aspecte encantador, rústic que s’adapta bé a l’estil. Decorar al seu voltant pot ser un repte perquè és possible que tinguis problemes per trobar un color de pintura per les parets restants que complementi el totxo i la paleta de colors. No obstant això, si et cenyeixes a tons càlids i colors apagats que donin a la teva cuina un aspecte acollidor, pots triar entre diverses opcions que integrin la paret de maó a la resta de la decoració.

Crema
Si tens una cuina més petita, el color crema és un color ideal per combinar amb una paret de totxo cara vista en una cuina rústica. Mentre que el maó aporta un aspecte càlid i rústic a l’habitació, l’ús d’un to crema clar en les parets restants dóna la il·lusió d’un espai més ampli. El lleuger matís groc en el color de les parets complementa els tons càlids similars al totxo per donar-li a la teva cuina un acollidor ambient. A més, amb el color crema i el maó formant la base de la paleta de colors de la cuina, es pot triar pràcticament qualsevol altre to de decoració campestre com colors d’accent, incloent vermell, bla , groc i verd.

Vermell
Per a un look més audaç a la teva cuina campestre, vincula l’accent de la paret de maó amb color vermell. L’aspecte és especialment atractiu si la teva habitació té maó vermell, ja que crees un ambient càlid, un disseny monocromàtic per a l’espai. No obstant aix , per a un aspecte campestre més autèntic, evita un vermell brillant que pot aclaparar a l’habitació. En el seu lloc, opta per un vermell més profund que és similar al to utilitzat per estables. Els rics matissos vermellosos li donen a la teva cuina una aparença rústica de granja que combina bé amb unes estovalles o cortines de cotó a quadres per establir una encantadora sensació campestre per a l’espai.

Verd apagat
El verd apagat sovint s’utilitza en la decoració campestre per proporcionar un aspecte robust i degradat que encaixa amb l’estil també. És una opció ideal per a les parets que envolten el maó vist si aquest és de color vermell perquè el verd és davant del vermell a la roda de color. Els colors oposats es consideren complementaris perquè el contrast entre els tons freds i càlids crea un aspecte atractiu per a qualsevol habitació. Combina els dos colors amb accents crema i fusta clara per il·luminar la teva cuina i donar-li un aspecte rústic.

Groc pàl·lid
Una combinació de maó groc i ros pàl·lid proporciona un aspecte brillant i assolellat a una cuina campestre. Atès que els colors són similars, es crea un efecte monocromàtic de la cuina que és similar a la vinculació de pintura vermella amb una paret d’accent de maó vermell. Amb color groc clar, però, tens l’avantatge afegit d’aclarir i ampliar l’espai per a un look obert i airejat. El groc també té matisos càlids, el que crea un ambient acollidor i atractiu a la teva cuina. Com a resultat, també pots combinar pintura groga amb maó vermell o marró en una cuina campestre perquè els tons són similars.

A Bòbila Aguilera pots trobar els totxos, les toves i rajoles que necessites: vermelles o clares. Ambdues opcions perfectes per a qualsevol espai de la nostra llar.

Idees: ehowenespanol.com